Reivindicació de l’austeritat

Hi ha un clam general contra l’austeritat. S’han fet recentment manifestacions molt concorregudes de rebuig i condemna de l’austeritat. La perversió del llenguatge, tan habitual els nostres dies, ha fet que molts identifiquin inadequadament els efectes no desitjables d’algunes retallades de la despesa pública amb el concepte d’austeritat. La identificació esmentada és incorrecta i no pertinent, ja que una cosa són les retallades, sobretot les fetes malament i grollerament, i una altra cosa és l’austeritat entesa d’acord amb la seva definició més pròpia i genuïna.

És austera aquella persona que administra la despesa amb lucidesa, bon criteri, moderació i sobrietat, tot evitant els excessos i la desmesura. Dit amb unes altres paraules, l’austeritat es posiciona contra l’adquisició, l’ús i el consum de béns i serveis innecessaris, superflus o sobrers i proposa evitar les despeses que impliquen un malbaratament de recursos. És austera aquella persona o entitat que es comporta tot evitant la tudadissa de recursos, siguin mediambientals, dineraris, financers, històrics o patrimonials. És aquell o aquella que cerca i vol maximitzar la utilitat dels sempre escassos recursos disponibles.

La perversió del sentit de l’austeritat prové d’una transposició com la que acabem d’indicar, consistent t a identificar-la amb una reducció de la despesa administrada i executada sense miraments, amb decisions precipitades, no prou ben ponderades i mal distribuïdes. Una de les característiques més greus que mereix la política de reducció de la despesa duta a terme a Espanya els darrers anys fa referència a la constatació, acreditada per la pròpia Comissió Europea, que els sacrificis imposats als grups amb menys recursos han estat molt més grans que els suportats pels grups amb més recursos. El repartiment de les càrregues de la consolidació fiscal en curs no s’ha fet equitativament i justa.

Recuperem el sentit propi de les paraules. No confonguem conceptes distints o fins i tot contraposats. L’austeritat no consisteix a administrar malament els recursos, distribuir injustament les càrregues que imposa, perjudicar els més febles, condemnar els més vulnerables a l’exclusió i la desempara. Recuperem el sentit de la paraula i evitem confusions barroeres i inconvenients. Consagrem el sentit propi del que significa l’austeritat i incorporem-la al conjunt de les ambicions més nobles de justícia, equitat, mesura i sobrietat. Des del punt de vista (POV) de l’economia, la racionalitat i l’eficiència s’identifiquen a llarg termini amb l’austeritat administrada amb seny, rigor i equitat. Sense austeritat la nostra societat no té cap futur i amb una austeritat mal administrada tampoc.