Bon vespre, president. Bon vesper tots els presents. Primer de tot vos vull agrair la invitació a participar en aquest acte i, molt especialment, president, les seves paraules elogioses de presentació. Aquesta és la tercera vegada que intervenc com a convidat a una sessió del Cercle d’Economia de Mallorca, institució a la que he estat vinculat des del seu inici.
Pens que pot ser útil exposar algunes observacions sobre temes d’actualitat per tal d’aclarir algunes coses i aprofundir en l’anàlisi d’algunes altres, que a parer meu tenen una indubtable importància per a la comprensió de la realitat econòmica del moment.
La baixa de la prima de risc
Els darrers mesos hem assistit a un procés gradual de reducció de la prima de risc dels bons espanyols a 10 anys. S’ha dit i s’ha repetit amb freqüència que el fet és conseqüència de l’encert de les polítiques d’ajust fiscal aplicades a Espanya darrerament. Si bé aquesta afirmació es refereix a un fet concret (la reducció dels nostres desequilibris financers públics), cal dir que oculta la causa principal i fonamental del fenomen. No té en compte que alhora s’han reduït també i en mesura rellevant les primes de risc dels bons a 10 anys d’altres països de l’Eurozona. A Grècia s’ha passat d’una prima de risc de 1.900 punts a una de 600 punts basics. A Portugal s’ha passat d’una prima de 900 punts a una de 325 punts. A Itàlia s’ha passat de 600 punts a 200 punts. A Irlanda la prima se situa ara en 220 punts bàsics. Finlàndia i Holanda tenen ara unes primes de l’ordre dels 20 a 30 punts. Contràriament, el bono alemany ha passat d’uns interessos equivalents al -0,50% a uns interessos actuals de l’1,65%, amb un augment de 2,15 punts.
El fenomen conjunt s’explica sobretot en funció de l’acabament de la guerra contra l’euro desplegada i sostinguda en els mercats per grups que avui miren en una altra direcció. La ruptura de l’euro ha deixat de ser un objectiu perseguit i desitjat, perquè els especuladors s’han cansat d’una lluita que els ha fet perdre temps i diners.
Situar la reducció de la prima de risc espanyola en el seu context permet entendre millor les coses i abona sensacions més confortables de seguretat i estabilitat.
Dades d’ocupació i d’afiliacions a la Seguretat Social
A Espanya es publiquen les dades corresponents a sèries originals de persones ocupades i d’afiliacions a la Seguretat Social. A
Les dades de gener de 2014 (les darreres publicades) corresponents a població aturada a Espanya donen un augment de 113.000 persones. Si es miren les sèries desestacionalitzades hi ha una reducció de 13.000 persones. Pel que fa a afiliacions, les dades primàries donen una baixa de 184.000 persones i les desestacionalitzades un augment de 35.5000 afiliacions. La lectura de les sèries de dades significatives (les desestacionalitzades) permet constatar que continuem en un sender de reducció de l’atur i d’augment de les afiliacions, fet que permet esperar dades favorables amb relació al corrent mes de febrer.
Cobertura de l’atur
La taxa de cobertura de l’atur és una dada molt important i força transcendent. Passa, però, que no se li presta habitualment l’atenció que mereix.
Després d’estar situada a l’entorn del 80%, tot al llarg del darrer any ha disminuït amb rapidesa. Actualment (dades de desembre de 2013) se situa en un 60% (61,4%), amb una reducció de 20 punts percentuals.
Aquest fet és causa de situacions personals i familiars noves de pobresa i desempara que les entitats humanitàries advertim de seguida. Aquí tenim un problema social rellevant que sembla que passa desapercebut pel que fa a la informació econòmica i social de caràcter general.
Evolució del deute públic
Llevats els efectes de les campanyes de pagament de les Administracions públiques a proveïdors i de l’operació de rescat de la Banca, el deute públic bàsic no ha deixat d’augmentar. El ingressos públics no assoleixen de sumar els imports equivalents al nivell de les despeses. Tanquem els exercicis pressupostaris públics amb dèficits importants, que no hem estat capaços de resoldre. És cert que tenim aquests dèficits autoritzats per la Comissió Europea , però constitueixen un llast mal d’administrar.
Val a dir que aquest fet s’ha donat els darrers anys associat a l’obtenció de superàvits anuals del sector privat de l’economia (empreses) i de superàvits de les famílies.
Dit amb unes altres paraules, el sector públic espanyol té problemes greus d’obtenció d’ingressos per dues causes principals: les dimensions i l’arrelament del frau fiscal i l’estructura carregada de deduccions i desgravacions per a les empreses del sistema fiscal en vigor.
Les balances fiscals
La propera publicació de les balances fiscals regionals per part del Ministeri d’Hisenda es presentarà acompanyada de la publicació dels comptes regionalitzats. Aquests analitzaran, des de el punt de vista de l’Estat, el saldo del que ingressa i del que despèn amb cada ciutadà (receptor final) en un territori. La balança fiscal posa de manifest quin seria el saldo (positiu o negatiu) si el territori que s’estudia recaptés directament tots els impostos i fes totes les despeses.
El mètode dels comptes regionalitzats s’estudia des de fa uns quants anys en el Ministeri, des de la legislatura anterior. El seu interès crec és inqüestionable. La combinació dels dos mètodes (comptes regionalitzats i balança fiscal) pot enriquir l’anàlisi i millorar l’anàlisi de la realitat..
Moltes gràcies.
Parlament fet al Cercle d’Economia de Mallorca
Hotel Valparaiso
Palma, 20-II-2013.
