Un rescat blan ?

Després de nombroses gestions del Govern espanyol encaminades a obtenir un rescat blan, limitat de la banca, sembla que l’objectiu s’ha aconseguit si més no en bona part. D’una banda, s’espera que el rescat (amb l’aportació d’una suma elevada de recursos) no es farà directament a l’Estat, sinó al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). Aquest fet permet esperar que el llistat d’exigències que s’imposaran inevitablement afectaran sobretot el sistema bancari. D’altra part, l’ajut no es prestarà des del fons europeu de rescat temporal o Facilitat Europea d’Estabilitat Financera (FEEF), sinó des del Mecanisme Europeu d’Estabilitat Financera (MEDE), que entrarà en vigor el proper mes de juliol. El nou instrument permet que les aportacions es puguin fer sense implicar els Estats i, consegüentment, sense intervenir-los formalment, tot evitant l’estigma que s’hi ha donat associat fins ara. Finalment, el rescat es limitarà a les entitats bancàries necessitades d’ajuts, la qual cosa farà que les dimensions de les aportacions de l’Eurozona siguin força inferiors a les de Grècia, Irlanda i Portugal. La crisi de Bankia va precipitar la situació i ha imposat la necessitat d’afrontar-la sense ajornaments. Resta pendent de determinar la magnitud de l’ajut o rescat. El proper dia 11 es coneixeran les estimacions del Fons Monetari Internacional (FMI) i el 21 següent es coneixeran les avaluacions de les consultores independents Oliver Wyman i Roland Berger. A aquestes avaluacions s’afegiran les conclusions de Deloitte, Ernst & Young, KPMG i PricewaterhouseCoopers (PwC) corresponents a l’anàlisi detallada de la cartera de crèdits i dels actius immobiliaris de les entitats bancàries dels 14 grups del sector. Addicionalment, es demanarà el dictamen del Banc d’Espanya. La xifra resultant es reduirà amb els recursos disponibles actualment al FROB, els recursos que les entitats afectades podran generar en el període de recapitalització i eventuals aportacions al FROB en el citat període. La suma final de l’ajut pot no ser exagerada o, dit amb unes altres paraules, pot ser moderada sense deixar de ser realista en el marc de l’escenari de futur més versemblant i probable (escenari base) posat amb relació, entitat per entitat, amb les capacitats de resistència i els nivells de feblesa dels seus balanços en un escenari d’estrès. Resta pendent de conèixer el llistat de condicions del rescat que s’imposarà al sector (retribucions dels executius, salaris, fons de pensions, control dels nivells de solvència, reduccions de xarxes i plantilles, canvis en la normativa de sanejaments i provisions, acceleració de la venda d’immobles en cartera, dividends, etc.) i, sobretot, les que s’imposaran a l’Estat com a sol•licitant de l’operació i garant de la devolució dels fons aportats. També resta pendent de conèixer la data de petició del rescat per part del Govern espanyol, que es pot produir aviat, per bé que probablement no abans de la publicació de les estimacions del FMI, el lliurament dels resultats de les auditories de les consultores independents i l’anàlisi d’aquesta documentació per part del Banc d’Espanya i del Govern central. Diari de Balears, 9-VI-2012.

La rebaixa dels sous i dels salaris

Sembla que la principal notícia econòmica d’aquest calorós mes d’agost sigui que el Fons Monetari Internacional (FMI) ha aconsellat Espanya tractar d’acordar una baixa general dels sous i dels salaris d’un 10%. La Comissió Europea de seguida ha fet costat a la proposta del FMI mostrant la seva conformitat amb l’opinió que el vicepresident Olli Rehn publicà a través del seu bloc. En pocs dies s’ha produït un devessall d’opinions crítiques que han omplert els mitjans audiovisuals i escrits del país.

Les crítiques fetes fins ara són, en general, contundents. Pens que massa contundents, però mancades d’argumentacions ben elaborades i fetes amb prou coneixement de causa i amb palesos afanys d’objectivitat. Dic que les crítiques no s’han basat en argumentacions per tal com les referències a un sol factor que presumiblement ho desqualifica tot mai no poden ser convincents en el marc d’una qüestió que demana anàlisis i reflexió. Així ho reclama la correcta consideració dels sempre complexos (més del que sembla) temes econòmics. Poques raons tindrem per acusar els altres de superficialitat i precipitació, si nosaltres ens instal·lem reiteradament, i en aquesta ocasió de manera prou exagerada, en posicions de campions europeus de la superficialitat i la precipitació.

El diàleg amb Europa s’ha de basar en anàlisis, aportacions de consideracions raonables i fonamentades, visions de conjunt i en el maneig de totes les variables que en cada cas en veuen afectades per una proposta o una contraproposta. No s’hi valen opinions, supòsits i defenses d’interesos legítims. En la difícil conjuntura en la que ens trobem immersos no procedeix reaccionar amb les habituals espurnes de la subjectivitat que ens agrada o de l’orgull i la presumpció que ens atribueixen no sense mica de raó més de quatre segles seguits de comportaments públics no del tot ben enfocats.

Les referències als efectes sobre el consum de l’eventual baixa dels sous i dels salaris i les referències a les baixes que han registrat en el darrers anys (un 6,1 % del 2011 ençà) no miren el bessó de la qüestió que es planteja i, per això, no són ni adequades ni suficients. Tampoc no expliquen tot el que s’ha d’explicar en moments delicats com ho són els presents. En aquest mateix sentit apunten les manifestacions d’alguns experts que parlen de la inoportunitat de les propostes de referència, atès que no garanteixen suficientment en el llarg termini els increments de competitivitat que es generarien a curt termini.

Vivim moments d’incerteses i inseguretats que ens convoquen a tots a fer sacrificis i a ser generosos. La primera passa en aquesta direcció seria bo que es concretés en una cosa tan òbvia com procurar-nos el maneig d’una informació suficient i d’anàlisis adequades per poder decidir amb correcció i al marge d’emocions falsament patriòtiques. És lamentable que quan és possible que tinguem la raó (no sé si la tenim en aquest cas), ens refugiem en la indolència estival i evitem demostrar les coses amb arguments.

Miquel Alenyà