Economia privada i ajust financer

L’economia privada experimentà a les Balears en el curs del 2011 un superàvit de relativa importància. Aquest fet comporta que els ingressos de les famílies, les empreses i les institucions privades sense afany de lucre, varen superar les despeses (corrents i d’inversió). Val a dir que el sector privat de les illes no solament no generà necessitats addicionals de finançació, sinó que va generar recursos suficients per reduir les seves posicions d’endeutament i nodrir alhora una xifra positiva d’estalvi. Dit amb unes altres paraules, l’economia privada de les illes se situà el 2011 en una posició de superàvit financer. El saldo viu dels crèdits atorgats al sector privat pel sistema bancari disminuí a les illes entre desembre del 2010 i el mateix mes del 2011 en 1.273,5 milions d’euros, segons les dades publicades per IBESTAT. El saldo dels actius dineraris en mans del sector privat va disminuir alhora en 1.509,8 milions d’euros, una xifra molt similar a l’anterior. Malgrat la similitud de les dues xifres, pensem que aquestes no són les dues cares d’una mateixa realitat. Bàsicament, per bé que no exclusivament, la reducció de l’endeutament respons al superàvit del sector, mentre la reducció dels saldos disponibles s’explicaria en funció d’un conjunt entrunyellat de variables, entre les quals les més importants serien les variacions experimentades al llarg de l’any per la pulsació dels motius de precaució i transacció. Possiblement, l’explicació més ajustada del fenomen s’hagi de relacionar amb el fet que els agents privats de les illes, després d’ajustar les seves despeses als paràmetres associats a la crisi econòmica, hagin vist reduïts els seus marges d’incertesa i, consegüentment, tinguin menors necessitats de la fàcil liquiditat que ofereixen els dipòsits bancaris (vista, estalvi i termini), tot preferint altres col·locacions per als seus excedents. El cert és que ni el consum ni la inversió de les empreses han donat mostres de recuperació en els darrers mesos. L’augment de l’estalvi s’hauria col·locat en actius menys líquids, per bé que més rendibles. La capacitat que l’economia privada ha demostrat a les illes contrasta amb les dificultats que troba en els darrers mesos el sector públic per aconseguir uns resultats similars. Diari de Balears, 23-V-2012.

Lluís Àngel Azpiroz Fernández (Pola de Lena, Astúries, 1947 – Palma, Mallorca, 25 de maig del 2002)

Economista. Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, es trasllada a Palma el 1970. Treballa com a tècnic economista del Consell Econòmic i Social de l’Organització Sindical Espanyola (sindicats verticals). Desplega una intensa activitat d’anàlisi i investigació de la realitat econòmica de les illes i impulsa la realització de nombrosos treballs. Militant del PSIB-PSOE, funda i lidera el corrent Esquerra Socialista dins la Federació Socialista Balear (FSB-PSOE). És professor d’economia de la Facultat de Dret de la UIB. Publica diversos estudis i treballs, com “Estudio sobre salarios, 1914-1925”, “Datos para una historia econòmica” (2001) i altres. Després del seu traspàs, es publica “La economia balear en la era de Franco, 1939-1949” (2003). Dotat d’una aguda capacitat d’anàlisi i d’una gran competència verbal, publica articles sobre la realitat econòmica de les illes a diaris i revistes locals. Té una entrada a la Gran Enciclopèdia de Mallorca. El vaig conèixer personalment quan em vingué a saludar (1970) al meu despatx del Banc Atlàntic, a la plaça de Cort, per presentar-se. Poc després el vaig substituir, quan a causa d’un grip sobtat no pogué fer una conferència que tenia compromesa amb l’Escola de Turisme del Mediterrani a l’Estudi General Lul·lià. Sempre vaig mantenir amb ell unes relacions de respecte i amistat, ben correspostes, que mai no deixaren de ser cordials i sinceres. Conversarem moltes vegades d’economia, sobretot d’economia i de turisme a les Balears. Era admirable la seva capacitat intel·lectual i la seva aptitud com a polemista. Bon conversador, combinava rigor amb passió i bon humor. El vaig veure per darrera vegada, quan el maig del 2000 vingué a visitar-me al despatx de l’edifici de Sa Nostra a Son Fuster. Record que portava una gran barba, ben poblada i amb canes incipients, que imposava.

Artur Saurí del Rio

Era un gran economista. Ho va demostrar de sobres com a director del Servei d’Estudis de Banca Catalana, del qual va ser el responsable durant més de trenta anys. Com a professor d’economia impartí la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu prestigi el va dur a ser el degà-president del Col·legi d’Economistes de Catalunya i el vicepresident de la Societat Catalana d’Economia, càrrecs que exercia quan el va sorprendre la mort el passat juliol (de 2008). La seva relació amb les illes va ser perllongada i intensa, per bé que sempre discreta i silenciosa, com corresponia al seu tarannà de bonhomia i esperit de servei. El 1973 la Banca Catalana va acordar de fer un informe sobre l’economia balear, que va titular “Evolució econòmica, 1973. Les Balears”. En la seva elaboració hi va intervenir un nombrós grup d’economistes d’aquí, encapçalat i dirigit per Pere Costa Porto. Poc després de la presentació de l’informe a l’Hotel Bellver, Sa Nostra i Banca Catalana varen decidir d’unificar els esforços d’ambdues institucions per fer un potent informe econòmic anual referit a les Balears, tot donant continuïtat al que publicava Sa Nostra del 1968 ençà. Sota la supervisió d’Artur Saurí per Banca Catalana i Alons Ramallo per Sa Nostra, la iniciativa va reeixir i va tenir una gran projecció amb la publicació de l’”Evolució econòmica”, que va adquirir prestigi i una gran acceptació. A l’entorn de l’”Evolució” es va constituir un grup de professionals de l’economia que va treballar amb dedicació i constància sota el guiatge i la supervisió d’Artur Saurí, peça clau de l’equip. Saurí va aportar l’experiència del seu treball, els seus coneixements i la riquesa de la seva personalitat amarada de respecte, consideració i afecte. Ell redactava els capítols de l’economia internacional i espanyola, matèries de las quals era un destacat especialista. El seu consell, basat en una perspicàcia inusual, una gran intuïció i una informació sempre posada al dia, ens va deixar un record inesborrable, associat a 26 publicacions anuals sobre l’economia de les illes. Quan per raons imponderables, la col·laboració de Sa Nostra i Banca Catalana va arribar al seu fi el 1997, les coses estaven prou consolidades perquè renasqués l’antic “Informe econòmic” i continuàs fidel a la cita anual del mes d’octubre a cada una de les tres illes. La presentació de la publicació a la sala d’actes de l’Hotel Palas Atenea, de Palma, constituïa un acte de gran rellevància social, que va contribuir decisivament a l’enaltiment de l’anàlisi econòmica i a la transmissió a la societat d’una informació solvent, entenedora i objectiva. Des del record emocionat, els que vàrem col•laborar amb ell i els antics usuaris de l’”Evolució” li devem un tribut de reconeixement. Poques persones han sabut fer, amb tanta elegància, discreció i eficàcia, tant per a la difusió i el prestigi de la informació econòmica a les illes. Miquel Alenyà, economista. Article publicat al diari de Balears