Indicis de millora del consum familiar

Els darrers mesos s’han posat de manifest alguns indicis de millora de la demanda de consum de les famílies. És cert que les observacions no són ni determinants ni d’una envergadura que permeti establir conclusions clares i terminants. Els indicis de què parlem es presenten envoltats d’indicacions contradictòries i de nombroses amenaces que abonen anàlisis contraposades. Tot amb tot, la constatació de les indicacions esmentades permeten establir que, per primer cop amb molt de temps, hi ha alguns motius per transitar del pessimisme a posicions més lleugeres de dubte i de diagnòstics insegurs.

Entre els analistes econòmics s’han imposat dues tendències divergents. Uns parlen del present amb la mirada posada en els mesos passats i en els grans problemes de fons que afecten de manera rellevant i determinant la situació econòmica, com ara l’atur, la feblesa de la dinàmica que acompanya la demanda interna, les dimensions i la rigidesa a la baixa del dèficit públic, la magnitud desmesurada de l’endeutament de les famílies, les proporcions aclaparadores del deute públic, etc. Un altre grup d’analistes parlen del present mirant manifestacions immediates de la realitat actual des d’un punt de vista que presta atenció al detall, al matís, al símptoma, tot pensant que la situació actual no està condemnada necessàriament a l’estroncament permanent. Pensen que la història demostra que en economia es produeixen sovint canvis capaços de trencar inèrcies arrelades, aparentment inqüestionables. Sostenen que els cicles econòmics s’encadenen amb alternances poc previsibles.

Alguns observadors d’aquest segon grup detecten en aquests moments símptomes d’estabilitat i, tal vegada, d’una lleugera millora de la demanda de les famílies. Després de 6 anys de contenció i renúncies, emergeixen desitjos de canviar, si més no una mica, les conductes. Aquesta nova situació es manifestaria a l’empara d’una inflació escassíssima que ha permès una progressió molt suau de la capacitat adquisitiva d’una renda real que ha augmentat en termes molt modestos, però positius. Es manifestaria a través d’una millora tímida de les expectatives que generen les previsions sobre la bona campanya turística del 2014. Es basaria en la constatació que el modestíssim creixement del PIB del tercer i del quart trimestre del 2013 (darreres dades conegudes) s’ha donat associat a increments de l’ocupació que ningú no esperava. Es fonamentaria en els sentiments d’unes economies domèstiques que han alleugerit en termes significatius i continuats durant 3 anys la càrrega immensa del seu endeutament. Es basaria en una taxa d’estalvi familiar de l’ordre d’un 10,4 % de la renda disponible, susceptible de fer viables increments, probablement curts o molt curts, del consum. Es manifestaria gràcies a l’evolució dels nivells de confiança encara escassos, però per fi positius, que s’han registrat. Es manifestarien després d’una sèrie de mesos d’estabilitat de la renda disponible i de l’allunyament en el temps dels darrers increments dels impostos. Es prefiguraria a través de les reaccions espectaculars que presenta el consum familiar davant les ofertes puntuals de béns i serveis a preus rebaixats o d’oportunitat.

En suma, hi ha indicis que semblen posar de manifest que algunes funcions bàsiques de la dinàmica econòmica interna, com ara la demanda de consum de les famílies, es troben en el llindar de l’inici d’una recuperació molt modesta i força suau, però positiva. La recuperació de l’economia no serà ni sobtada ni franca com ho va ser la del 1993, aquella recuperació oblidada que posà fi a la crisi dels anys 1989-1992. En tot cas seria una molt bona notícia que al dinamisme de la demanda externa s'hi afegís aviat el d'un dels components -el més important- de la demanda interna.