Són d’admirar les explicacions recents que fan
alguns grans i bons economistes sobre els efectes que tindran sobre l‘economia
europea algunes de les mesures acordades i aplicades les darreres setmanes als
països de l’Eurozona, sobretot amb relació a les taxes d’interès, els nivells
de liquiditat i els volums de l’oferta monetària. La brillantor dels relats
publicats posa de manifest el grau d’informació disponible i la seva qualitat,
molt superior a la que era a l’abast de la majoria d’especialistes ara fa només
15 o 20 anys. Aquest fet respon a dues causes principals: l’avanç de la
informació estadística que s’elabora i publica i l’augment considerable del
cabal de coneixements econòmics que manegen els analistes ben informats.
És el nostre propòsit cridar l’atenció sobre
un aspecte que considerem importantíssim, per bé que sovint oblidat o no prou ben tingut en compte pels bons especialistes econòmics. Ens referim a aquells que
saben descriure cadenes complexes de relacions causals i matrius encara més
complexes d’interelacions causals i no causals, enteses d’acord amb la
metodologia que ens llegà l’inoblidable professor José Luis Sampedro. Entre les
baules de les cadenes esmentades i entre els nusos d’intersecció de les xarxes
de les variables citades no s’estableixen ni relacions ni interrelacions
mecàniques o automàtiques, que tendeixin a comportar-se de manera uniforme o
fixa al llarg del temps. Ben al contrari, tendeixen a mostrar graus diversos de
flexibilitat i, consegüentment, de variabilitat dependent d’elements sotmesos
al capteniment força capriciós, imprevisible, sovint sorprenent i sempre lliure,
de mecanicismes com és ara l’estat d’ànim de les persones humanes, el clima que
respiren en un moment donat o les atmosferes que els envolten i condicionen de
formes molt diverses i, fins i tot, contradictòries.
Caldria que els nostres economistes ho
recordessin en uns moments tan transcendentals com els actuals a l’hora d’establir
els efectes que es poden obtenir amb mesures monetàries en relació s tres
objectius tan importants com que els banquers es dediquin a donar crèdits, els
empresaris a invertir i les famílies a consumir.
Miquel
Alenyà
Economista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada