Ahir el Banc Central Europeu (BCE) va acordar mantenir sense variacions la taxa d’interès (0,50%), a pesar de l’evolució a l’alça de l’atur en el conjunt de l’Eurozona i de la persistència de la feblesa del nivell d’activitat. D’altra part, el governador Draghi va manifestar en roda de premsa que les previsions de l’entitat parlen d’una etapa llarga d’inflació moderada, inferior a la desitjable del 2%. Confirmà, tot seguit, que no s’identifiquen en aquesta etapa riscos rellevants de deflació, per tal com la situació actual reflecteix sobretot les baixes que presenten els preus de l’energia i dels aliments.
En el marc de l’escenari econòmic que el BCE contempla no són necessàries mesures immediates d’intervenció, ja que els efectes no convenients d’una inflació modesta i perllongada no es produeixen de manera ràpida. Es considera que de cara a les properes setmanes la volatilitat dels preus dels transports, viatges, allotjaments turístics, restaurants, bars i serveis d’oci, associada a l’aplicació en paral·lel de mesures no convencionals d’estímul dels preus podrien generar efectes inconvenients que convé evitar. Dit això, afegí que entre els membres del Consell de govern del BCE hi ha unanimitat sobre el paquet de mesures a aplicar i sobre l’abast d’aquestes mesures. Dit amb unes altres paraules, Alemanya n’està d’acord i segons sembla que volgué dir, la seva aplicació tindrà lloc el mes vinent o, a tot estirar, després de l’estiu. Insistí en la necessitat de continuar amb els esforços d’estabilitat pressupostària, ja que encara no s’ha aconseguit l’equilibri pertinent.
No detallà el ventall de mesures que es tenen pensades ni el seu abast concret. Atès el marge escàs que dóna la taxa bàsica d’interès vigent, cal esperar mesures addicionals que inclourien, probablement, l’augment de la liquiditat de l’economia, l’ampliació de l’oferta monetària, l’impuls del crèdit bancari, l'aplicació d'interessos negatius a alguns dipòsits i la consegüent reducció de la taxa de canvi de l’euro per afavorir l’entrada de la inversió exterior i l’augment de la demanda d’exportacions.
El fet que l’estímul dels preus comporti alhora l’estímul de la demanda interna i externa, de consum i d’inversió, determinarà que els seus efectes sobre l’activitat i l’ocupació siguin beneficiosos per a l’economia, sobretot per a la del conjunt de països amb taxes més elevades d’atur. De moment, les paraules de Draghi han servit una vegada més per animar els mercats, millorar les expectatives, reduir les incerteses i, molt probablement, per estimular els nivells d’activitat. Solament amb paraules va provocar fa un any i mig la fi de la guerra contra l’euro. Seria bo que ara provoqués, amb paraules o amb paraules i fets, l’enfortiment del nou cicle econòmic de recuperació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada