Creixement sense inflació

L’evolució de l’IPC a Espanya els darrers mesos ha estat i és notícia per la seva extraordinària migradesa. Acostumats històricament a taxes generoses de creixement dels preus, ens sobta i alhora ens preocupa el fet que ens trobem ara immersos en un context de creixement feble dels preus.

La principal causa de fons d’aquest fet ve donada per l’atonia de la demana privada i pública, de consum i d’inversió. No en són alienes les expectatives d’estabilitat dels preus que ens envolten i ens condiciones inusualment. S’hi han d’afegir algunes causes circumstancials com la baixa dels preus de la benzina d’automoció i d’alguns altres productes d’ús generalitzat. No en són del tot alienes les baixes continuades dels preus de l’habitatge, nou i de segona mà, i d’alguns productes i serveis de demanda àmplia.

Val a dir que la feblesa dels preus no s’ha de confondre amb un fenomen de deflació o de baixa generalitzada dels preus. La deflació té conseqüències nefastes per a l’economia, com s’ha posat de manifest en ocasions del passat dins el context europeu. Estem davant el problema d’una inflació més feble i migrada del previst i del que és desitjable, però no estem davant un problema de deflació. D’altra part, cal esperar que el Banc Central Europeu (BCE) aplicarà, quan ho cregui convenient, mesures destinades a afavorir la progressió i, si és possible, l’augment de la inflació. Entre aquestes mesures cal esperar l’augment de l’oferta monetària, l’impuls efectiu del crèdit bancari, la baixa de les taxes d’interès i l’increment de la pulsació dels diversos components de la demanda interna.

Una situació perllongada d’inflació feble podria aportar elements poc o gens desitjables amb relació a la necessària reactivació de l’activitat productiva i de l’ocupació. Una rigorosa estabilitat de preus tendeix a retardar i a ajornar les decisions d’inversió i de consum en la mesura que aquestes decisions es veurien deslliurades de la pressió que s’associa als increments previsibles dels preus.

Ningú no vol deixar per demà unes compres que sap que demà seran més cares que avui. Molts, en canvi, deixaran per demà les compres que demà tindran els mateixos preus que avui o uns preus pràcticament equivalents. Una inflació moderada, compatible amb la consistència del càlcul econòmic, és desitjable atesos els seus efectes animadors i potenciadors de la demanda. Per acabar, convé dir que la situació actual permet l’aplicació d’unes mesures de reforç de l’activitat econòmica que no serien viables en un context d’inflació intensa i, per això, inconvenient i perillosa.

2-IV-2014