Augmenta l'ocupació

Les dades d’ocupació i afiliació a la Seguretat Social corresponents al passat mes de març són afalagadores. Tant l’ocupació com les afiliacions augmentaren amb una mesura ajustada a les previsions i alhora amb un ritme coherent amb les tendències manifestades els darrers mesos, a les que donen continuïtat.

Val a dir que l’augment de l’ocupació i de les afiliacions és manifesta tant en les dades registrades o de recompte com en les dades desestacionalitzades, més estables i molt més significatives i rellevants. Alguns han considerat que aquestes dades no són satisfactòries perquè són modestes i perquè no asseguren una solució ràpida del gran problema de l’atur. Això no obstant, cal reconèixer que la persistència de la reiteració de l’augment efectiu de l’ocupació posa de manifest, si més no, tres coses que convé tenir en compte.

Demostra que l’economia es manté en un sender de creixement de l’activitat econòmica i de la producció que mereix una consideració positiva a pesar de la migradesa de les seves taxes actuals de variació. En segon lloc, convé dir que al darrera de la seva pulsació hi ha elements dependents de la balança comercial, de la posició competitiva dels preus de les mercaderies que exportem, de millora de la confiança empresarial, d’evolució positiva del sentiment general de confiança i d’expectatives basades en indicis de recuperació del crèdit i de reducció dels costos financers en el moment actual (encara no recollits per les estadístiques convencionals). En tercer lloc, s’ha de dir que les previsions disponibles abonen la continuïtat i l’acceleració pausada dels augmentes de l’ocupació i les afiliacions.

Cal dir que les observacions anteriors s’han de formular amb tota la cautela que convé a una situació fràgil i feble com correspon a tota fase inicial, tendra i envoltada d’amenaces. Contràriament, sobre les observacions esmentades hi planen alguns elements tan importants com ara la reducció de la prima de risc (avui ha tancat a 160,2 punts bàsics) i la minoració compromesa del dèficit consolidat de les Administracions públiques.

No hi ha motius per a l’eufòria. És ben cert, però tampoc no hi ha motius per al derrotisme i el pessimisme sistemàtic. Amb més raó encara no n’hi ha per a les burles amb què alguns han rebut les dades econòmiques que han publicat en el passat recent institucions de solvència inqüestionable. Si la recuperació de l’activitat i de l’ocupació es manté en taxes positives en els mesos que venen, cosa probable atesa la informació que donen els indicadors avançats d’activitat, tindrem motius objectius perquè es generalitzi un sentiment de satisfacció moderada i d’una certa esperança propici per treballar noves propostes i nous objectius.